Quin Impostos Es Paguen Quan Es Rep Una Herã¨ncia

Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Quins impostos hi ha?

Objectius
Continguts
Recordem que?
Glossari
Suggeriments d'ús per a Educació Primària
Suggeriments d'ús per a Educació Secundària

1 Objectius

Es pretén que els alumnes siguen capaços de:

Identificar les diverses fonts tributàries de finançament dels béns i servicis públics.
Conéixer els diversos impostos, segons graven la renda, el patrimoni o el consum, classificats en directes i indirectes.
Entendre els conceptes fonamentals sobre l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
Valorar l'especial importància social de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
Conéixer els elements que permeten la seua personalització i, per tant, faciliten la progressivitat de l'impost.
Conéixer els conceptes fonamentals de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).
Establir les diferències de l'IVA amb el IRPF.

2.1 Identificació dels tipus d'impostos

2.1.1 Concepte i classes de tributs. Els impostos

Dins dels ingressos públics que l'Estat i altres administracions públiques hand'obtindre per a finançar les necessitats públiques, destaquen els tributs , que són prestacions dineràries que els ciutadans per llei estan obligats a pagar.

Al seu torn, els tributs es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. Les taxes les paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol·licitar o rebre, com la recollida de fems, l'expedició del DNI. Les contribucions especials es paguen quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva produïx un benefici especial a determinats individus. Per exemple, l'augment de valor d'una finca com a conseqüència de la realització d'una obra pública.

Finalment, els impostos són els tributs més importants, ja que per mitjà seu s'obtenen la majoria dels ingressos públics per a costejar les necessitats col·lectives. Són quantitats que s'exigixen obligatòriament per llei sense que hi haja una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans.

La capacitat econòmica o de pagament és, doncs, un principi fonamental a l'hora de parlar dels impostos. És un principi basat en criteris d'equitat, de justícia distributiva; segons el qual, una major capacitat econòmica suposa una major capacitat per a atendre les càrregues públiques.

Eixa capacitat econòmica de cada ciutadà es manifesta de distintes maneres, bé a través de la riquesa que posseïx (patrimoni), bé a través dels ingressos que obté (renda) o bé a través dels consums que realitza. Per això, els diversos impostos que existixen recauen sobre alguna d'estes tres manifestacions de la capacitat de pagament de les persones.

2.1.2 Classes d'impostos

Són diverses les classificacions que poden fer-se dels impostos, però la més coneguda i utilitzada és la que distingix entre impostos directes i impostos indirectes. Són impostos directes els que s'apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica: la possessió d'un patrimoni i l'obtenció d'una renda. Són impostos indirectes , al contrari, els que s'apliquen sobre una manifestació indirecta o mediata de la capacitat econòmica: la circulació de la riquesa, bé per actes de consum o bé per actes de transmissió. En definitiva, els impostos directes graven la riquesa en si mateixa, mentres que els indirectes graven la utilització d'eixa riquesa.

Seguint esta classificació, els principals impostos que hi ha actualment a Espanya són els següents (els textos normatius que es mencionen a continuació estan disponibles en la web de l'Agència Tributària i s'inclouen vincles per a accedir directament).

2.1.3 Impostos directes:

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques ( Ley 35/2006, de 28 de novembre i Reial Decret 439/ 2007 de 30 de març). Este impost s'estudia en un apartat específic.
Impost sobre la Renda de no Residents ( Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març i Reial Decret 1776/2004, de 30 de juliol ). Este impost recau sobre la renda obtinguda a Espanya per persones que no viuen a Espanya.
Impost sobre Societats ( Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març i Reial Decret 1777/2004, de 30 de juliol , pel qual s'aprova el Reglament. Este impost recau sobre el benefici que les empreses (societats) obtenen de la seua activitat. Concretament, s'aplica sobre el benefici net, és a dir, que dels ingressos que obté cada empresa es resten les despeses que han sigut necessàries per a la seua obtenció.
Impost sobre Successions i Donacions ( Ley 29/1987, de 18 de desembre , i Reial Decret 1629/1991, de 8 de novembre ). L'Impost sobre Successions i Donacions el paguen per les persones quan reben diners o altres béns de manera gratuïta, és a dir, sense que es tracte d'una contraprestació per un treball o servici que hagen realitzat o per uns diners o una cosa que hagen entregat a canvi. S'inclouen ací tant els casos en què el que es rep és una herència o llegat d'una persona morta (adquisicions mortis causa ) com en els casos en què el que es rep és una donació efectuada per una persona viva (adquisicions inter vivos ). Este impost està cedit a les comunitats autònomes.
Impost sobre el Patrimoni ( Ley 19/1991, de 6 de juny ) La Llei 4/2008, de 23 de desembre, suprimix el gravamen de l'Impost sobre el Patrimoni, derogant també els articles de la Llei 19/1991 relatius al règim d'autoliquidació, persones obligades i presentació de declaració. La supressió del gravamen s'ha establit a partir de l'exercici 2008 i s'instrumenta per mitjà d'una bonificació del 100% de la quota íntegra de l'impost. No obstant això, el Reial Decret Llei 12/2011, de 16 de setembre, torna a restablir l'Impost sobre el Patrimoni amb caràcter temporal per als exercicis 2011 i 2012 encara que amb modificacions respecte de la redacció anterior a la Llei 4/2008. Així mateix, és previsible la seua pròrroga, almenys, per a l'exercici 2013. Fins a l'exercici 2007 inclòs i posteriorment en els exercicis 2011 i 2012 als efectes de l'Impost sobre Patrimoni es considera patrimoni net d'una persona el conjunt dels béns i drets que posseïx (cases, terres, comptes bancaris, joies, objectes d'art...), restades les càrregues, deutes i obligacions a què eixa persona ha de fer front. Hi ha béns que, no obstant això, estan exempts de l'Impost sobre el Patrimoni, com és el cas de la vivenda habitual de la persona i el seu aixovar domèstic. Finalment, fins a l'exercici 2007 i en 2011 i 2012 només pagaven este impost les persones amb un patrimoni net superior a una determinada quantitat (en 2011 i 2012, amb caràcter general, 700.000 euros) o que encara no superant el dit import, considerat com a mínim exempt, el valor dels seus béns o drets siga superior a una quantitat a partir de la qual es considera que han de contribuir en tot cas (2.000.000 euros en 2011 i 2012), lògicament sense incloure en ambdós quantitats el valor dels béns exempts. L'impost està cedit a les comunitats autònomes.

2.1.4 Impostos indirectes :

Impost sobre el Valor Afegit ( Llei 37/1992, de 28 de desembre , i Reial Decret 1624/1992, de 29 de desembre )Este impost s'estudia en un apartat específic.
Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats ( Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre i Reial Decret 828/1995, de 29 de maig ). Este impost té un àmbit d'aplicació molt ampli i se subdividix en diverses modalitats. De manera resumida, pot dir-se que s'aplica a les transmissions (compravendes) de qualsevol tipus de béns i drets, a determinades operacions que realitzen les empreses i a actes que s'han de documentar oficialment (escriptura d'una casa i altres documents notarials). La persona que ha de pagar l'impost és l'adquirent (comprador), no el que transmet el bé o el dret (venedor). Finalment, és un impost cedit a les comunitats autònomes.
Renda de Duanes ( Reglament (CEE) 2913/92 del Consell de 12 de octubre de 1992 , pel qual s'aprova el Codi Duaner Comunitari). S'estudia en la guia didàctica dedicada a les duanes.
Impostos Especials ( Llei 38/1992, de 28 de desembre i Reial Decret 1165/1995, de 7 de juliol ). Estos impostos només els paguen les persones que compren o consumixen determinats béns:
- Alcohol i begudes alcohòliques
- Hidrocarburs
- Tabac
- Matriculació de mitjans de transport
La seua raó de ser, a banda de la seua gran capacitat recaptatòria, residix en la consideració que el consum d'eixos béns genera costos socials. Pensem en els costos sanitaris per abús de l'alcohol o del tabac i en la contaminació atmosfèrica dels cotxes i de l'ús dels hidrocarburs en general.

A més dels anteriors, cal tindre en compte l'existència d'impostos locals, que són exigits pels ajuntaments o diputacions provincials. Els més importants són l'Impost sobre Béns Immobles, l'Impost sobre Activitats Econòmiques i l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica. Les comunitats autònomes tenen així mateix capacitat per a establir impostos i altres tributs.

2.2 L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

2.2.1 Característiques del IRPF

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és una peça clau dels sistemes fiscals moderns. A través d'este impost es busca particularment l'aplicació dels principis de capacitat econòmica, equitat, justícia i redistribució de la riquesa. EL IRPF constituïx un impost directe que recau sobre l'obtenció de la renda, com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, perquè es considera que la renda de cada persona és indicativa del seu grau de benestar i, per tant, permet determinar quina ha de ser la contribució de cada un al sosteniment de les despeses públiques.

2.2.2 Regulació del IRPF

La regulació d'este impost es troba en el Ley 35/2006, de 28 de novembre i Reial Decret 439/ 2007 de 30 de maig . Estos textos estan disponibles en la web de l'Agència Tributària i s'hi pot accedir directament a través del vincle que s'oferix.

2.2.3 Elements del IRPF

Dins del concepte de renda s'engloben: els rendiments del treball i de les activitats econòmiques (sous, salaris i un altre tipus de rendiments, com els dels professionals independents), els rendiments del capital (interessos de comptes corrents, venda d'accions i altres valors) i els guanys patrimonials (article 6 i articles 31 a 37 de la llei). Hi ha una sèrie de rendes que estan exemptes de l'impost, com és el cas de les pensions de la Seguretat Social per incapacitat permanent absoluta, els premis literaris, les beques per a estudis o certes prestacions per desocupació, entre altres (article 7 llei).

La renda per la qual es paga l'impost és la renda neta, és a dir, una vegada deduïdes les despeses necessàries per a la seua obtenció, com les cotitzacions a la Seguretat Social i per drets passius. A més, si la persona ha tingut pèrdues, pot compensar-les amb els guanys, fins i tot, si les pèrdues són d'anys anteriors.

2.2.4 Individualització del IRPF

Este impost es caracteritza perquè té en compte les circumstàncies personals i familiars dels ciutadans per a conéixer la seua verdadera capacitat econòmica. Un altre tret important és que es tracta d'un impost progressiu , ja que el percentatge (tipus de gravamen) que s'aplica per a determinar la quantitat que cada un ha de pagar varia de manera més que proporcional a la variació de la renda que es grava (base imposable).

La personalització de l'impost s'aconseguix no sols a través de la progressivitat, sinó també per mitjà de l'establiment d'exempcions, reduccions i deduccions:

1. Alguns rendiments que engloben el concepte de renda es reduïxen inicialment, atenent a determinades circumstàncies que es volen afavorir; així en el cas dels rendiments del treball la reducció es va incrementant quant menors són els rendiments, és a dir, les persones que guanyen menys es reduïxen una quantitat major (article 20). A més hi ha altres reduccions que s'apliquen en principi sobre la base imposable general (rendes generals menys gastos deduïbles), regulades en els articles 51 a 55, 61 bis i disposició addicional 11 de la Llei i que han de veure fonamentalment amb la protecció de situacions de dependència i envelliment (aportacions a plans de pensions, mutualitats de previsió social, aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat ...). Una vegada aplicades les precitades reduccions s'haurà determinat la base liquidable (general i de l'estalvi).
2. Establiment d'un mínim personal i familiar (articles 56 a 61 de la Llei) que té com a objecte principal adequar l'impost a les circumstàncies personals i familiars del contribuent. El mínim personal serà més elevat pels contribuents majors de 65 anys, incrementant-se encara més per als majors de 75 anys. El mínim familiar augmentarà en funció del nombre de fills i ascendents (pares i iaios) que convisquen amb el contribuent. A més la discapacitat del mateix contribuent o dels fills i ascendents que depenguen d'ell incrementarà el mínim familiar.
El mínim personal i familiar s'integra com un tram zero en la base liquidable (en principi la general), aplicant-se a la totalitat de la base liquidable la tarifa progressiva de l'impost (es troba la quota corresponent a tota la base liquidable, restant la que corresponga al mínim personal i familiar), resultat un percentatge més alt quant major siga la quantitat; del resultat es resten les deduccions establides en els articles 68, 80 i 81 de la Llei, entre les que podem destacar les següents:

a) Per inversió en la vivenda habitual: es pot practicar tant per la compra com per la rehabilitació de la vivenda i també per les quantitats que es depositen en un compte destinat a la futura adquisició de la casa.
b) Deducció per maternitat: per a les dones que treballen fora de casa amb fills menors de tres anys. Esta deducció es pot sol·licitar a l'Agència Tributària de forma anticipada, cobrant-la mes a mes.
c) Per donatius a determinades fundacions i per inversions i gastos en béns d'interés cultural.

2.2.5 Servicis d'ajuda de l'Agència Tributària per a emplenar el IRPF

Com ajuda l'Agència Tributària a fer la declaració als qui han de presentar-la? Cal tindre en compte una sèrie de servicis que, any rere any, ha anat establint i incrementant l'Agència Tributària per a facilitar als contribuents el compliment de la seua obligació. Així, poden demanar-se per telèfon o Internet les pròpies dades fiscals que han de consignar-se en la declaració, es pot acudir a les oficines de l'Agència per a la confecció de la declaració (demanant cita prèvia per telèfon) i també es pot presentar la declaració directament des de casa per Internet. A més, l'Agència ha creat el programa informàtic d'ajuda (PADRE), que permet fer de manera senzilla la declaració en l'ordinador. L'Agència Tributària també envia a molts contribuents l'esborrany de declaració al seu domicili. Si estan d'acord amb este esborrany, poden confirmar-ho per telèfon, Internet, en les oficines de l'Agència Tributària i, fins i tot, si els ix a tornar, poden fer-ho simplement enviant un SMS des del seu mòbil.

2.2.6 Retencions

Finalment, s'ha de tindre en compte que l'Impost sobre la Renda es va pagant mes a mes al llarg de l'any mitjançant les quantitats que ens retenen de la nòmina. Per això, quan arriba el període de declaració pel maig-juny de l'any següent, s'ha de restar tot el que s'ha anat pagant durant l'any en concepte de retencions. Si després d' eixa resta i la de totes les reduccions i deduccions que ens hem anat aplicant resulta una quantitat positiva, cal ingressar-la, però si hem pagat de més, l'Agència Tributària ens torna l'excés.

2.3 L'Impost sobre el Valor Afegit

2.3.1 Un impost indirecte que grava el consum

L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és el més important dels impostos indirectes. Recau sobre les vendes, de manera que el seu objecte és el consum considerat com una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones, en la mesura que constituïx un acte de disposició de la renda que revela el seu poder adquisitiu.

A diferència del IRPF, l'IVA no es vincula a cada persona de manera concreta i determinada, ja que les circumstàncies personals i familiars no es consideren per a determinar l'import a satisfer, de manera que este és igual per a tots els consumidors que adquirixen el mateix producte o servici.

L'IVA grava les entregues de béns i prestacions de servicis efectuades per empresaris i professionals i també les importacions dins i fora de la Unió Europea. Ara bé, els qui es relacionen amb Hisenda i han de pagar les quotes (subjectes passius) són els empresaris i professionals, que no són qui suporten en el seu patrimoni l'impost. Els qui realment ho paguen, els verdaders contribuents, són els consumidors finals, que abonen l'impost dins del preu que paguen pel bé o servici que adquirixen.

A les Illes Canàries no s'aplica l'IVA, sinó un impost semblant que s'anomena Impost General Indirecte Canari (IGIC). A Ceuta i Melilla, tampoc s'aplica l'IVA, sinó un altre impost que s'anomena Impost sobre la Producció, els Servicis i les Importacions a Ceuta i Melilla (IPSI).

2.3.2 Fonaments de l'impost. Concepte de valor afegit

Tal com indica la seua pròpia denominació, l'IVA, comparant els valors inicials i finals dels productes, grava l'increment de valor que experimenten els béns i servicis com a resultat del seu pas per cada una de les fases del procés productiu i de distribució fins que arriben al consumidor final.

Els empresaris i professionals repercutixen sobre els adquirents dels béns o servicis la quantitat resultant d'aplicar el tipus impositiu i poden, al seu torn, deduir l'IVA pagat per l'adquisició de béns i servicis que incorporen a la seua activitat empresarial o professional. Això facilita el control del compliment tributari, ja que així els empresaris tenen gran interés a exigir la factura de les seues compres per a acreditar les seues deduccions.

L'IVA és un impost que s'aplica en tots els països de la Unió Europea i que es troba harmonitzat dins del seu àmbit.

2.3.3 Regulació de l'IVA

La regulació d'este impost es troba en la Ley 37/1992, de 28 de diciembre , i en el Real Decreto 1624/1992, de 29 de diciembre . Estos textos estan disponibles en la web de l'Agència Tributària i s'hi pot accedir directament a través del vincle que s'oferix.

2.3.4 Exempcions i tipus

En l'IVA hi ha exempcions , és a dir, operacions en què no sorgix el deure a tributar (articles 20 i següents de la llei). És el cas de l'hospitalització i assistència sanitària pública, les prestacions realitzades per dentistes, els servicis públics d'assistència social, l'educació de la infància i joventut per entitats públiques o privades autoritzades...

Hi ha un tipus impositiu general del 21% (article 90 de la Llei), però n'hi ha altres dos de reduïts del 10% i del 4% (article 91) que s'apliquen a determinats béns o servicis d'ús general o considerats de primera necessitat. Així, el 8% s'aplica, entre altres, als aliments en general, les vivendes, servicis d'hoteleria, ulleres i lentilles, transport de viatgers, equipatges. Per la seua banda, el 4% s'aplica al pa, llet, ous, fruites, verdures, hortalisses, cereals, formatges, llibres, periòdics, medicines, cotxes de persones amb discapacitat, , etc.

L'IVA es caracteritza per la seua neutralitat, generalitat i transparència, així com també per la seua gran capacitat recaptatòria. Certament, des del punt de vista redistributiu, l'impost no atén les circumstàncies personals dels contribuents i el seu tipus proporcional grava de la mateixa manera tots els consumidors, però este fenomen es pot compensar mitjançant un adequat nivell de provisió pública de béns i servicis, així com a través d'una diferenciació de tipus de gravamen que reduïsca la càrrega fiscal sobre els productes de primera necessitat, de manera que sotmeta els articles de luxe a una quota major que la normal.

3 Recordem que?

Els impostos són un tipus de tributs, els més importants. Un altre tipus de tributs són les taxes.

Els impostos es classifiquen en impostos directes i indirectes.

Els impostos directes graven la capacitat econòmica dels individus. El més important és el IRPF que grava les rendes (és a dir, els ingressos que obté un ciutadà en un any). Altres impostos directes són l'impost sobre el patrimoni, que és la riquesa que posseïx un ciutadà; l'impost sobre societats, que recau sobre les empreses i l'impost sobre successions i donacions.

Dels impostos indirectes el més important és l'IVA.

Grava el consum i es fonamenta en el valor que els productes adquirixen segons es produïx la seua fabricació o distribució.

El consumidor abona en el preu del producte que consumix este impost que ha de declarar qui ven al consumidor el producte o servici. Hi ha productes que estan exempts de l'IVA i d'altres, de primera necessitat, tenen un tipus del 4%. També hi ha el tipus de 10% per a altres productes. El 21% és el tipus general de l'IVA.

Contribucions especials: són tributs que es paguen quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva produïx un benefici especial a determinats individus (per exemple: l'augment de valor d'una finca com a conseqüència de la realització d'una obra pública).
Impostos directes: són els impostos que s'apliquen sobre una manifestació directa o immediata de la capacitat econòmica, com ara l'obtenció d'una renda o la possessió d'un patrimoni.
Impostos Especials: són els impostos que paguen les persones que compren o consumeixen determinats béns, com són l'alcohol i les begudes alcohòliques, els hidrocarburs, el tabac o la matriculació de mitjans de transport.
Impostos indirectes: són els impostos que s'apliquen sobre una manifestació indirecta o mediata de la capacitat econòmica, com la circulació de la riquesa, bé per actes de consum o bé per actes de transmissió.
Impost sobre el Patrimoni: és un impost directe que s'aplica sobre la possessió d'un patrimoni, entés este com el conjunt dels béns i drets que posseïx una persona, a qui cal restar les càrregues, deutes i obligacions a les quals eixa persona ha de fer front. És un impost cedit a les comunitats autònomes.
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): és un impost directe que s'aplica sobre l'obtenció de la renda com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, atenent els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat d'acord amb les circumstàncies personals i familiars de les persones.
Impost sobre Societats: és un impost directe que s'aplica sobre el benefici net que obtenen les empreses de la seua activitat.
Impost sobre Successions i Donacions: és un impost directe que s'aplica sobre els béns i drets obtinguts de manera gratuïta per les persones, tant per adquisicions procedents d'una altra persona viva (adquisicions inter vivos ) com per adquisicions procedents d'una altra persona morta (adquisicions mortis causa ). És un impost cedit a les comunitats autònomes.
Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats: és un impost indirecte que s'aplica a les transmissions de qualsevol tipus de béns i drets, a determinades operacions que realitzen les empreses i a actes que s'han de documentar oficialment. És un impost cedit a les comunitats autònomes.
Impost sobre el Valor Afegit (IVA): és un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i servicis produïts o comercialitzats en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals, en considerar-se el consum com una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones.
Taxes: són tributs que paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment però que estan obligats a sol·licitar o rebre (per exemple: la recollida de fems, o l'expedició del DNI).
Tributs: són aportacions dineràries establides per les lleis per a proporcionar ingressos a la Hisenda Pública a fi que esta puga atendre les despeses públiques. Es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials. Els impostos són els tributs més importants que els ciutadans han de pagar obligatòriament sense que hi haja una contraprestació individualitzada específica i que es fonamenten en fets que demostren la capacitat econòmica dels ciutadans (per exemple el IRPF o l'IVA). Les taxes són tributs que paguen els ciutadans com a conseqüència de la realització d'una actuació administrativa que els beneficia individualment, però que estan obligats a sol·licitar o rebre (per exemple: la recollida de fems, o l'expedició del DNI). Les contribucions especials són tributs que es paguen quan una actuació pública dirigida a satisfer una necessitat col·lectiva produïx un benefici especial a determinats individus (per exemple l'augment de valor d'una finca com a conseqüència de la realització d'una obra pública).

4.2 Sobre el IRPF

Deduccions: són quantitats que minoren la quota a pagar per un impost. En l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, les deduccions es resten de la quantitat resultant després d'haver aplicat l'escala i tipus de gravamen. Estes deduccions són les que establix la llei en supòsits com la inversió en la vivenda habitual, mares treballadores amb xiquets menors de tres anys o donatius. Les comunitats autònomes poden també establir determinades deduccions.
Exempcions: consistixen en el fet que en determinats supòsits, a pesar que es produïxen els fets que donen lloc a haver de pagar un impost, no sorgix el deure de tributar per haver-ho establit així la llei. En l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques estan exempts, per exemple, determinats premis literaris, artístics o d'atzar, les prestacions de l'Estat per actes de terrorisme o les ajudes als afectats per la sida.
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): és un impost directe que s'aplica sobre l'obtenció de la renda com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans, atenent als principis d'igualtat, generalitat i progressivitat d'acord amb les circumstàncies personals i familiars de les persones.
Mínim personal i familiar: és la quantitat de diners que tots necessitem per a poder viure dignament com a persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques per la qual cosa no tributa en el IRPF. Esta quantitat varia segons les circumstàncies personals i familiars del contribuent.
Programa PADRE: és un programa informàtic d'ajuda creat per l'Agència Tributària per a facilitar la confecció de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Reduccions: són quantitats que minoren la base imposable de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. S'establixen per la Llei i, entre elles es poden esmentar les següents: per rendiments del treball, per atenció de fills, per edat, per discapacitat, per aportacions a plans de pensions.
Renda: és l'objecte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. S'entén que està constituïda per la totalitat dels rendiments (del treball, d'activitats econòmiques i del capital), i pels guanys i pèrdues patrimonials.
Retencions: són quantitats que els pagadors de determinades rendes estan obligats per la llei a traure d'eixes rendes que paguen i a ingressar-les a Hisenda, en concepte d'ingrés a compte de l'impost personal que els preceptors de les rendes han de pagar. En l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques les empreses han d'efectuar tots els mesos eixes retencions sobre el sou que paguen als empleats. Quan arribe el moment de fer la declaració els empleats descomptaran eixes quantitats retingudes del que han d'ingressar per l'impost. També els bancs i caixes d'estalvi apliquen retencions sobre els interessos que paguen a les persones que tenen oberts comptes corrents o d'estalvi. Igualment, els professionals i els empresaris realitzen ingressos a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques que, quan fan la declaració del IRPF, es descompten de la quantitat final que resulte.

4.3 Sobre l'IVA

Deduccions: en l'Impost sobre el Valor Afegit el mecanisme de les deduccions constituïx una característica essencial de l'impost. En virtut d'això, els empresaris poden deduir les quotes suportades en les seues adquisicions, de manera que en cada fase de la cadena de producció-comercialització només tributa el valor afegit o incorporat en esta. En canvi, els consumidors finals no poden deduir l'IVA, per la qual cosa són els que efectivament el paguen en el preu dels béns i servicis que adquirixen.
Exempcions: consistixen en el fet que en determinats supòsits, a pesar que es produïxen els fets que donen lloc a haver-se de pagar un impost, no sorgix el deure de tributar per haver-ho establit així la llei. En l'Impost sobre el Valor Afegit poden mencionar-se entre les exempcions els servicis sanitaris públics, l'educació de la infància i la joventut per entitats públiques o privades autoritzades i els servicis prestats pels dentistes.
Impost General Indirecte Canari (IGIC): És un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i servicis a les Illes Canàries. És, per tant, molt paregut a l'IVA. A les Illes Canàries no s'aplica l'IVA, sinó l'IGIC.
Impost sobre el Valor Afegit (IVA): és un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i servicis produïts o comercialitzats en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals, en tant que es considera el consum com una manifestació indirecta de la capacitat econòmica de les persones.
Repercussió: Consistix a traslladar la quota de l'impost al preu del bé o servici de què es tracte. És un mecanisme característic de l'Impost sobre el Valor Afegit: l'empresari que intervé en cada fase de la cadena de producció-comercialització trasllada, en la factura que expedix l'impost a l'empresari que intervé en la fase següent, el qual pot deduir la quota repercutida que haja suportat, i així successivament.
Tipus impositiu: és el percentatge que s'aplica per a obtindre la quota que cal pagar per l'impost. En l'Impost sobre el Valor Afegit hi ha tres tipus impositius: el general del 21%, el reduït del 10% i el superreduït del 4%. El tipu reduït i superreduït només s'aplica en els casos establits per la llei.
Valor afegit: és l'increment de valor que experimenten els béns i servicis com a resultat del seu pas per cada una de les fases del procés productiu i de comercialització fins que arriben al consumidor final.

Has sentit parlar de la campanya del IRPF o has vist anuncis de la campanya en la televisió o en altres mitjans d'informació?
Saps què signifiquen eixes sigles?
Eres consumidor? pagues impostos? Quin tipus d'impostos pagues? Per què?

5.2 Exposició del professor

5.2.1 Tributs i impostos

Els ingressos públics que fan falta per a poder pagar les necessitats comunes i els servicis públics dels quals tots ens beneficiem (col·legis, hospitals, carreteres...), de manera fonamental s'aconseguixen mitjançant el pagament d'impostos que realitzem els ciutadans d'acord amb les lleis del nostre país.

Un impost és una quantitat de diners que han de pagar obligatòriament els ciutadans perquè les administracions públiques puguen atendre les despeses públiques de tots.

Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans, perquè això seria injust, ja que no totes les persones tenen la mateixa quantitat de diners. Per això, paguen més impostos els qui tenen més o guanyen més i paguen menys impostos els qui tenen menys diners. Este fet s'anomena "capacitat econòmica". La capacitat econòmica de les persones es pot saber a través de les coses que tenen, és a dir, de la seua riquesa (patrimoni), a través dels diners que guanyen (renda) o a través del que gasten comprant (consum). Per això, hi ha diversos tipus d'impostos, per a cada una de les manifestacions d'allò que hem anomenat "capacitat econòmica" de les persones.

Hi ha dos classes d'impostos:

Els directes, que són els impostos que permeten que qui té més o guanye més diners pague quantitats majors que qui té menys i rep uns ingressos inferiors. Un dels impostos directes, el més conegut, és l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)que paguen les persones segons els diners que guanyen, és a dir, del sou que cobren, dels beneficis que té un metge o una advocada o un llanterner o una taxista... Hi ha altres impostos directes, com el que paguen les empreses (Impost de Societats) o el que paguen les persones que reben una herència d'algú que ha mort (Impost de Successions).
Els indirectes, que són els que tota la gent ha de pagar d'igual manera quan fa una mateixa compra, es guanye o es tinga més o menys diners. El més conegut és l'IVA, que es paga cada vegada que comprem alguna cosa, per exemple, una camiseta, un bolígraf, un quadern o un refresc. Tots paguem el mateix quan comprem les mateixes coses, sense que tinga importància si tenim més o menys diners. Hi ha altres impostos indirectes, com els que es paguen quan es posa gasolina al cotxe o quan algú compra tabac o begudes alcohòliques (impostos especials) o quan comprem un pis per a viure.

També hi ha altres quantitats (anomenades taxes) que hem de pagar per gaudir de servicis que són importants per a la nostra vida, per exemple, perquè s'enduguen el fem o perquè tinguem aigua potable en casa.

Finalment, com tots sabeu, a Espanya, a més de l'Estat, hi ha les comunitats autònomes, les províncies i els ajuntaments; així doncs, i d'acord amb això, no sols hi ha impostos de l'Estat, sinó també d'estes altres administracions públiques.

5.2.2 L'Impost sobre la Renda (IRPF )

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és el més conegut. Este és un impost que es paga segons els diners que es guanya. Així, qui guanya més paga més i qui guanya menys paga menys i, fins i tot, les persones que tenen solament el just per a poder viure, no paguen res.

Però hi ha altres qüestions interessants que hem de saber sobre l'Impost sobre la Renda.

En este impost es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per a poder viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Doncs bé, per eixa quantitat no cal pagar l'Impost sobre la Renda. A més, eixa quantia mínima és major per a les persones que tenen fills, ja que han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres, joguets... No cal oblidar que els xiquets són molt importants per al país i per això s'ajuda les persones que en tenen, de manera que paguen menys impostos, perquè puguen dedicar més diners a cuidar d'ells.

Una altra dada important és que l'Impost sobre la Renda té "descomptes" (reduccions, deduccions), que són quantitats que poden restar les persones que tenen unes determinades despeses. Entre estos descomptes hi ha un per a les mares que tenen xiquets menors de 3 anys i a més treballen fora de casa, per a ajudar-les a poder pagar una guarderia o a una altra persona que en tinga cura mentres els pares estan treballant. També hi ha un altre descompte per a les persones que han de comprar una vivenda, perquè tot el món necessita una casa per a viure i, com són molt cares, es permet que la gent pague menys impostos mentres l'està pagant. Les persones que estalvien per a quan siguen majors i es jubilen (plans de pensions) també poden restar una quantitat per eixos estalvis. I si hem fet donatius per a ajudar organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Caritas), podem igualment descomptar una part d'eixos diners que hem donat.

A més d'eixos descomptes que establix l'Estat per a tots els espanyols, les comunitats autònomes poden establir-ne d'altres per a les persones que visquen en cada una de les comunitats.

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques es paga tots els anys, però no cal ingressar-lo tot d'una, sinó que es va fent a poc a poc, a terminis, ja que es posa cada mes una part del sou que la gent guanya. Cada any, cap a maig o juny, es fan els comptes: se suma tot el que hem guanyat, es resten els descomptes o despeses que hem tingut i el que hem anat pagant mes a mes, i si el resultat ens diu que encara ens falta alguna cosa per pagar, ho paguem; però si hem ingressat de més, ens ho tornen.

Així doncs, l'Impost sobre la Renda és un impost que intenta ser molt just, ja que té en compte les diferències que hi ha entre les persones, perquè unes guanyen més i unes altres menys, unes tenen fills i unes altres no. Unes tenen unes despeses i unes altres no. D'esta manera, l'impost contribuïx també al fet que les desigualtats entre les persones siguen menors, perquè encara que uns paguen més perquè tenen més i altres paguen menys perquè tenen menys, tots tenim el mateix dret a gaudir de les carreteres, els parcs, els hospitals, els col·legis i els altres servicis públics.

5.2.3 L'Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

És possible que penseu que, perquè sou xiquets, no teniu res a veure amb els impostos, i que els impostos són un assumpte dels majors. Doncs resulta que, encara que no vos ho parega, també vosaltres pagueu impostos.

Per exemple, cada vegada que compreu un refresc, una bossa de papes, un pastisset o un CD esteu pagant un impost.

L'impost que esteu pagant quan compreu eixes coses s'anomena IVA (Impost sobre el Valor Afegit), que segurament vos sonarà. Este és un impost que es paga cada vegada que es compra alguna cosa o quan algú ens presta un servici o ens fa un treball, siga perquè prenem alguna cosa en un bar o en un restaurant o perquè el llanterner o l'electricista fan una reparació a casa nostra. El que passa és que no ens n'adonem perquè normalment està dins del preu. Si vos fixeu, hi ha molts tiquets que posen separat l'import de l'IVA, i en d'altres, està inclòs en el preu (en el tiquet posa IVA inclòs). Això és perquè qui compre una cosa s'assabente que ho està pagant i que qui ven eixa cosa ho ha ingressat a Hisenda perquè el comprador no haja de fer-ho. Per això, és important exigir sempre la factura o el comprovant, encara que algú puga dir-nos que si no ens dóna el tiquet ens cobrarà un preu més barat. Com demostrarem, si no, que hem pagat per a poder reclamar després, si el que comprem està espatlat o la reparació mal feta?

La quantitat que paguem per l'IVA no és sempre igual per a tots els servicis i articles que comprem. Hi ha un IVA general, però també hi ha un IVA reduït que es paga per coses d'ús corrent, entre altres, pels aliments en general, les vivendes, els restaurants o museus. I, finalment, hi ha un IVA superreduït per als béns més necessaris, com ara el pa, la llet, les fruites, ous, verdures i hortalisses, les medicines, i també per als llibres i els periòdics. A més, per la seua importància, no paguen IVA, els servicis sanitaris i d'educació o els servicis dels dentistes.

Finalment, és interessant que sapieu que l'IVA és un impost que no sols es paga a Espanya, sinó també en tots els altres països de la Unió Europea, de manera que si aneu de viatge a algun d'estos països també l'estareu pagant en el preu de les coses que compreu.

5.3 Activitats per al tercer cicle de Primària

A continuació se suggerixen distintes activitats. Els criteris de recerca d'activitats pot ser de distint tipus: l'àrea o matèria, el tipus d'activitat (individual o grupal) i el Nivelll educatiu per al qual es proposa.

5.3.1 Empreses i treball. Conceptes generals

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Les empreses són el principal motor de l'economia d'un país. A les empreses hi ha un empresari i uns empleats per compte d'un altre. Coneixes alguna empresa? Buscarem. Anomena alguna empresa que tinga les característiques que es mencionen a continuació:
- Una empresa esportiva.
- Una empresa de joguets.
- Una empresa de llibres de text.
- Una empresa d'aliments.
- Una empresa de servicis a les persones majors.
- Una empresa dedicada a l'atenció dels animals.
- Què tenen en comú totes les empreses? Digues dos o tres característiques.
Com s'anomenen els diners que percep un empleat mensualment pel seu treball?

5.3.2 EL IRPF per a xiquets

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Què és la renda anual? Com s'anomena l'impost que cal pagar per la renda anual?
Apliquem el que hem conegut:
- Quan cal pagar l'impost sobre la renda de les persones físiques?
- Com es pot fer la declaració d'eixe impost? Assenyala la resposta correcta
  - Mitjançant el programa informàtic d'ajuda (programa PADRE).
  - Es pot fer amb el manual d'instruccions del mateix impost.
  - Mitjançant cita prèvia en l'Agència Tributària.
  - Totes les anteriors
- Com es pot presentar? Assenyala la resposta correcta
  - Directament a l'Agència Tributària.
  - En un banc o Caixa d'Estalvis.
  - Per Internet.
  - Totes les anteriors
Qui paga més impost, una persona que viu sola o una parella amb un fill xicotet? Per què?
Les persones que estan pagant un pis per a viure han de pagar el mateix impost o menys que les persones que ja el tenen pagat? Per què?
Per què creieu que hi ha un descompte pels donatius que es fan a les organitzacions que cuiden de les persones necessitades?

5.3.3 L'IVA per a xiquets

Àrea: Coneixement del medi
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Com s'anomena l'impost indirecte més important?
Per què és important guardar una factura d'un producte o d'un servici?
Enumera quatre o cinc casos en què tu pagues IVA.

5.3.4 Problemes de percentatges

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Busca: Quins són els tipus de l'IVA al nostre país?
Es poden realitzar nombrosos exercicis sobre percentatges, per exemple:
- Calcular quant ha de pagar Santiago per tres llibres, si cada un costa 7 € i 30 ct. i el tipus de l'IVA és del 4%.
- Si una botiga ha venut durant un dia 3.800 € i el tipus d'IVA dels productes venuts és del 21%: quina quantitat d'IVA han pagat els compradors?
- Un transportista factura mensualment 1.800 € sense IVA. Si el tipus d'IVA és el 21%, quina quantitat suposa l'IVA a l'any? Quina quantitat bruta ingressa a l'any (total dels ingressos)?

5.3.5 Producció de textos: versos i refranys

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Escriu un poema sobre els impostos amb quatre versos, almenys dos amb la rima en ?IBA/?IVA.
Aplica el refrany "el que pugues fer hui no ho esperes fer demà " a les obligacions tributàries dels ciutadans. En quines situacions caldria un refrany com este?
Comenta el refrany "Qui paga, descansa", en relació amb els impostos.

5.3.6 Homonímia del gravamen

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Quins significats té la paraula gravar ? Què significa gravamen? I gravació? Hi ha una tercera paraula que s'assembla a estes: grava , per exemple "la grava de la vorera d'emergència provoca freqüents patinades" i "L'Estat grava els medicaments amb un tipus superreduït de l'IVA (4%)". Busca en el diccionari tots els seus significats.
Explica el concepte de "paraules homònimes" a partir de l'exemple anterior.

5.3.7 Un guió per a una dramatització: el telèfon

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Situació: Un contribuent telefona a l'Agència Tributària i demana ajuda per poder emplenar l'imprés de l'Impost sobre la Renda. Escriu un guió en què només mitjançant les expressions del contribuent ens assabentem de com es pot emplenar l'imprés de l'impost. Han de guardar-se els temps de silenci que signifiquen que l'interlocutor de l'Agència Tributària està parlant.
Dramatitzar la situació anterior.
Eixa mateixa situació anterior, descrita pas per pas en una redacció.

5.3.8 Producció de textos: educació per al consum

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Escriu una carta de reclamació per un joc de consola que en la seua caràtula diu que permet dos jugadors, però en realitat només en permet un. Demana que et tornen els diners que has gastat per a comprar-lo. Tens la factura com a justificant de la compra que has fet.

5.3.9 Guia gràfica: L'ajuda del navegant

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Investiga en www.agenciatributaria.es com es pot fer per a complir les obligacions fiscals per Internet i fes un mural amb vinyetes que reflectisquen els passos que cal donar per a poder fer-ho.

5.3.10 Premsa i escola

Àrea: Llengua
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Durant els mesos de maig i juny els professors porten a classe periòdics i revistes que es distribuiran per grups entre els alumnes. Cada grup buscarà i retallarà anuncis i notícies que es referisquen al IRPF per a comentar-los després entre tots.

5.3.11 Dramatització d'una reparació: el frau en l'IVA

Àrea: Llengua. Interdisciplinar
Tipus: Grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

A classe es fa una dramatització amb dos escenes i dos personatges cada una de les quals poden representar els alumnes. En la primera escena el personatge 1 fa una reparació en una casa i, en acabar, demana al personatge 2, propietari de la casa, que el pague i li oferix rebaixar-li el preu si no cobra IVA i no li fa factura. El personatge 2 accepta per estalviar-se els diners.
En la segona escena el personatge 1 fa la mateixa oferta, però el personatge 2 la rebutja i exigix la factura amb IVA.
Després hi haurà un debat en el qual es preguntarà als xiquets quins comportaments consideren correctes i quins incorrectes. Si no es paga l'IVA es perjudica o s'enganya algú? Si no es demana factura què pot ocórrer?

5.3.12 Del productor al consumidor. El valor afegit

Àrea: Llengua. Interdisciplinària
Tipus: Grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Els alumnes es dividixen en grups.
A cada grup se li proposa un article que es puga comprar en un comerç (una peça de roba, un joguet, un producte alimentari).
Han d'assenyalar totes les fases per les quals l'article ha de passar fins a arribar al consumidor, així com quin valor s'hi afig en cada una de les fases.

5.3.13 Educació per al consum: importància del tiquet o de la factura

Àrea: Interdisciplinària. Educació per al consum
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

S'encarrega als alumnes que demanen en casa i arrepleguen tiquets i factures de compres de béns i servicis. Hauran de classificar-les segons que l'IVA aparega desglossat o bé que estiga comprés en el preu.
Investiga quines són les vies de reclamació en diferents casos: aliments en mal estat, absència de factura i, per tant, de l'IVA, article que no complix el que s'ha anunciat en la publicitat.
Redacta els escrits de reclamació.

5.3.14 L'IVA raonat. L'IVA en mural

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

Es fa entre tots una llista dels articles i servicis que els alumnes van dient i s'escriu a la pissarra. Es posarà al costat de cada un el tipus d'IVA (general, reduït, superreduït o sense IVA) que els correspon. Després, els alumnes expliquen per què creuen que unes coses han de pagar més IVA o menys que unes altres o no pagar-ne, i també opinen en quins casos els pareix que l'impost hauria de ser més alt o més baix o no haver-n'hi. Els tipus d'IVA es recullen en els articles 90 i 91 de la llei de l'IVA.
Els professors porten a classe fotografies tretes de revistes i periòdics de coses que es poden comprar i les entreguen als alumnes que han format grups perquè les enganxen en cartolines i posen davall l'IVA que creuen que hauria de pagar-se per cada una: el general, reduït o superreduït.

5.3.15 Mots encreuats i sopa de lletres

Àrea: Llengua. Interdisciplinària
Tipus: Individual o grupal.
Nivell: Tercer cicle d'Educació Primària

5.3.15.1 Mots encreuats

Horitzontals :

Consonant. Incomplir les obligacions fiscals.
Consonant. Vocal. Consonant. Vocal.
L'estat exigix el seu pagament per llei. Vocal. Un impost directe anual (ID).
Consonant. Vocal. Vocal. Consonant.
Vocal. Consonant. Consonant. Antigament, ciutat. Consonant.
Al revés, Agència Tributària en sigles (ID). Vocal. Vocal.
Consonant. Qui defrauda pot cometre un... Al revés, adverbi d'afirmació.
Vocal. Consonant.
Virtut que caracteritza els bons contribuents. Impost sobre el Valor Afegit.

Verticals:

Un impost ho és; també una taxa. Consonant.
Consonant. Vocal. Vocal.
Consonant. Dirigix-te a un lloc. Consonant.
Consonant. Vocal. Vocal. Vocal.
Vocal. Societat anònima. Consonant.
Acció de fer alguna cosa. Consonant. Vocal.
Consonant. Vocal. Consonant.
Al revés, frontera econòmica (ID).Consonant. Vocal.
Vocal. Vocal. Consonant.
Molt resistent. Consonant. Consonant. Vocal.
Vocal. Una virtut que significa justícia
Consonant. Consonant. Consonant. Vocal.
Consonant. Consonant. Vocal.
Vocal. Vocal. Consonant.
Organització ramadera tradicional.

5.3.15.2 Sopa de letras

Busca 10 palabras en el Mots encreuats.

5.3.15.3 Soluciones al Mots encreuats

5.3.15.4 Soluciones a la sopa de letras

Has sentit parlar de la campanya del IRPF o has vist anuncis de la campanya en la televisió o en altres mitjans d'informació? Saps què signifiquen eixes sigles?
Tu eres consumidor? Tu pagues impostos? Quin tipus d'impostos pagues? Per què?
En quins documents trobes el que pagues d'IVA quan adquirixes un producte o uses un servici?
¿De qué ministerio depende la Agencia Tributaria?
Què significa IVA inclòs?

6.2 Exposició del professor

6.2.1 Tributs i impostos

Els ingressos públics que fan falta per a poder satisfer les necessitats col·lectives i costejar els servicis públics de què tots ens beneficiem, fonamentalment s'aconseguixen mitjançant el pagament d'impostos i altres tributs que realitzem els ciutadans d'acord amb les lleis del nostre país.

Els tributs són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats a pagar. Dins dels tributs estan els impostos, les taxes i les contribucions especials. Els impostos són els tributs més importants, i són les quantitats que els ciutadans han de pagar obligatòriament perquè les institucions puguen atendre les despeses públiques de tots, sense que cada persona que paga reba una contraprestació individualitzada. En canvi, les taxes són quantitats que els ciutadans han de pagar com a conseqüència d'alguna actuació administrativa que sí que els beneficia individualment. Eixa actuació cal sol·licitar-la expressament, com ara la recollida del fem.

A més dels impostos i les taxes, hi ha les contribucions especials, que són un tribut que cal pagar quan una actuació pública es realitza per a satisfer una necessitat col·lectiva i produïx un benefici especial a determinades persones. Exemple, l'increment del valor d'una finca després de la realització d'una obra pública.

Els impostos no són una quota fixa igual per a tots els ciutadans, això seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els qui tenen més, guanyen més o gasten més, i paguen menys impostos els qui menys diners tenen. Açò s'anomena capacitat econòmica . La capacitat econòmica de les persones es pot saber a través dels béns que tenen, és a dir, de la seua riquesa (patrimoni), a través dels diners que guanyen (renda) o a través del que gasten (consum). Per això, hi ha diversos tipus d'impostos, per a cada una d'eixes manifestacions del que hem anomenat capacitat econòmica de les persones.

Els impostos se solen classificar en directes i indirectes:

Els directes, que són aquells que permeten que els qui més tenen o guanyen més diners paguen quantitats majors que els qui tenen menys i reben uns ingressos inferiors. Un dels impostos directes, el més conegut, és l'Impost sobre la Renda (IRPF), que paguen les persones segons els diners que guanyen, és a dir, del sou que cobren, dels beneficis que té un metge o una advocada o un llanterner o una taxista... També són impostos directes l'Impost sobre Societats, que és el que paguen les empreses, l'Impost sobre Successions i Donacions, que és el que es paga quan rebem una herència d'un familiar que ha mort (successió) o quan rebem béns d'algú en vida (donacions), i l'Impost sobre el Patrimoni, que només han d'ingressar les persones que tenen béns a partir d'un determinat valor.
Els indirectes, que són aquells que tot el món ha de pagar de la mateixa manera quan fa una compra, es guanye o es tinga més o menys diners. El més conegut és l'IVA, que es paga cada vegada que comprem alguna cosa, com ara roba, un bolígraf, una llepolia o quan mengem en un restaurant. Altres impostos indirectes són l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, que es paga, per exemple, quan es compra una casa. I els impostos especials, que es paguen al comprar determinats articles o productes, com ara la gasolina per al cotxe, begudes alcohòliques o tabac.

Fins ara hem parlat dels impostos, però també hem de fer referència a unes altres quantitats que paguem i que s'anomenen taxes . Les taxes pertanyen a la mateixa família que els impostos, la família dels tributs, però hi ha diferències entre estos, com al principi apuntàvem. La més important és que, mentres que els impostos hem de pagar-los en els casos que diu la llei amb independència dels béns o servicis públics que utilitzem, les taxes només cal pagar-les per a poder tindre un determinat servici o per a poder realitzar una determinada activitat. Per exemple, es paguen taxes pel servici de recollida del fem, per l'abastiment d'aigua potable o per traure o renovar el DNI, el permís de conduir o el passaport.

Les contribucions especials també són un tribut i, com ja hem dit, es paguen quan una actuació pública es realitza per a satisfer una necessitat col·lectiva i produïx un benefici especial a determinades persones. Exemple, l'increment del valor d'una finca després de la realització d'una obra pública.

Com sabeu, a Espanya hi ha altres administracions públiques a més de l'Estat, com són les comunitats autònomes, les diputacions provincials i els ajuntaments. Totes estes administracions tenen els seus pressupostos, els seus ingressos i les seues despeses públiques. Per això, no sols l'Estat exigix impostos, sinó que alguns dels impostos que hem vist corresponen a les comunitats autònomes i n'hi ha d'altres que corresponen als ajuntaments, i el mateix succeïx amb les taxes.

6.2.2 El IRPF

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, qui guanya més, paga més i qui guanya menys, paga menys, i fins i tot hi ha persones que no paguen res. Esta és la diferència més important amb l'IVA, que més endavant estudiarem, perquè en l'IVA tots paguem igual quan comprem un mateix article amb un mateix preu. Fixeu-vos que diem que qui guanya més paga més, en el sentit que paga una quantitat proporcionalment superior a la que paga qui guanya menys, i així compensa la part dels qui paguen poc pels seus mínims ingressos. Això s'anomena progressivitat , que es pot considerar com a més equitativa que la proporcionalitat i afavorix la redistribució de la riquesa.

La diferència entre proporcionalitat i progressivitat és senzilla si l'expliquem amb percentatges. Si tot el món paga, per exemple, el 10% del que guanya, qui guanya 1.000 euros pagarà el 10% d'eixos 1.000 euros i qui guanya 2.000 euros pagarà també el 10% dels 2.000 euros. Açò seria pagar de manera proporcional. En canvi, la progressivitat significa que qui guanya més paga un percentatge superior dels seus ingressos, de manera que, mentres qui guanya 1.000 euros paga el 10% dels 1.000 euros, el qui guanya 2.000 euros paga el 10% dels primers 1.000 euros, però el 15% dels segons 1.000 euros.

En la declaració del IRPF, cosa que es coneix com a declaració de la renda, s'ha d'incloure el sou que es guanya o els beneficis que s'obtenen si un és el seu propi cap (per exemple, un electricista, un metge, una advocada, un llanterner, una taxista, etc.). També han d'incloure's els interessos dels comptes bancaris que s'obtenen, els lloguers que es cobren si un té algun pis arrendat, el guany que s'ha obtingut si ha venut una casa, etc.

En la declaració de la renda, com déiem, s'inclou tot el que s'ha guanyat durant l'any i es resta una quantitat de diners que tots necessitem per a poder viure dignament com a persones i poder pagar les nostres necessitats bàsiques. La quantitat que es resta s'anomena mínim personal i familiar . Este mínim personal i familiar és una quantitat major per a les persones que tenen fills, perquè han d'alimentar-los, comprar-los roba, llibres... No cal oblidar que els xiquets i jóvens són molt importants per al país i per això s'ajuda les persones que tenen fills fent que paguen menys impostos, perquè puguen dedicar més diners a cuidar d'ells.

A més, en la declaració de la renda es resten també altres "descomptes" (reduccions, deduccions) que tenen en compte altres despeses que han de fer les persones i que es resten de la quantitat que cal pagar per l'impost. Entre estos descomptes està una quantitat per a les mares que tenen fills menuts i que a més treballen fora de casa, per a ajudar-les a pagar una guarderia o a una altra persona que cuide dels seus fills mentres els pares estan treballant. També hi ha un altre descompte per a les persones que han de comprar una vivenda, perquè tot el món necessita una casa per a viure i, com costen molts diners, es permet que la gent pague menys impostos sobre la renda mentres està pagant sa casa. Les persones que estalvien per a quan siguen majors i es jubilen també poden restar una quantitat per eixos estalvis. I si hem fet donatius per a ajudar organitzacions que s'ocupen de les persones més necessitades (Creu Roja, Metges sense Fronteres, Caritas...), podem de la mateixa manera descomptar una part d'eixos diners que hi hem donat.

En relació amb les deduccions, heu de saber que no sols hi ha les que fixa l'Estat, sinó també les que poden establir cada una de les comunitats autònomes, que podran aplicar-les a les persones que viuen en cada comunitat autònoma.

La declaració de la renda es presenta cada any (entre el 2 de maig i el 30 de juny). Este impost no cal ingressar-lo de colp en estos dos mesos, sinó que es va pagant a poc a poc, a terminis, posant cada mes una xicoteta part del sou que la gent guanya. Estos terminis s'anomenen retencions. Quan arriba el mes de juny es fan els comptes: se suma tot el que hem guanyat durant l'any, es resten les reduccions i deduccions que establix la llei. De la quantitat que en resulte es resta tot el que hem anat pagant mes a mes l'any anterior. Si encara ens falta pagar alguna cosa, l'abonem, però si hem pagat de més, ens ho tornen.

Per a ajudar a fer la declaració de la renda, l'Agència Tributària ha creat un programa informàtic d'ajuda que s'anomena PADRE, amb el qual només cal introduir les dades d'ingressos i de despeses de cada persona i el programa fa automàticament les operacions i els càlculs necessaris. L'Agència Tributària pot fer-nos la declaració i enviar-nos-la a casa per a veure si estem d'acord amb els càlculs. També es pot acudir a les oficines de l'Agència perquè ens facen la declaració. Després, a l'hora de presentar-la i pagar o demanar la devolució, es pot anar a l'Agència Tributària o fer-ho pel banc. També es pot fer sense moure's de casa, a través d'Internet.

Com a conclusió de tot el que hem vist, podem dir que l'Impost sobre la Renda és un impost que intenta ser molt just, ja que té en compte les diferències que hi ha entre les persones, perquè unes guanyen més i altres menys, unes tenen fills i altres no. D'esta manera, l'impost contribuïx també al fet que les desigualtats entre les persones siguen menors, perquè encara que unes persones paguen més perquè tenen més i altres paguen menys perquè tenen menys, tots tenim el mateix dret a utilitzar les carreteres, els parcs, els hospitals, els col·legis i els altres béns i servicis públics.

6.2.3 L'IVA

És possible que penseu que, perquè sou jóvens i no treballeu, no teniu res a veure amb els impostos, que els impostos són només cosa dels majors. No obstant això, també vosaltres pagueu impostos. És a dir, vosaltres també sou contribuents.

Per exemple, cada vegada que compreu un refresc, una bossa de papes, un pastisset, uns pantalons o unes sabatilles, cada vegada que aneu al cine, que pugeu a un tren o a un autobús o que recarregueu la targeta del mòbil, pagueu impostos.

Són els impostos sobre el consum. El més conegut d'estos impostos és l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit), que segurament vos sonarà. L'IVA és un impost que es paga cada vegada que es compra un article o un producte, o quan algú ens presta un servici o ens fa un treball, siga perquè prenem alguna cosa en un bar o en un restaurant o perquè el llanterner o l'electricista fan una reparació a casa nostra. El que passa és que no ens n'adonem perquè normalment està dins del preu. Si vos fixeu, hi ha molts tiquets que desglossen l'import de l'IVA i en altres està inclòs en el preu (en el tiquet diu IVA inclòs). Això és perquè qui compra una cosa sàpia que està pagant l'IVA, i que la persona que la ven l'ingressa a Hisenda perquè el comprador no haja de fer-ho. Per això, és important exigir sempre la factura o el comprovant, encara que algú puga dir-nos que si no ens dóna el tiquet ens cobrarà un preu més barat. Com demostrarem, si no, que hem pagat per a poder reclamar després si el que comprem està defectuós o la reparació mal feta?

L'IVA és un dels impostos indirectes (recordeu la classificació que féiem entre impostos directes i indirectes), el més important de tots, perquè els diners que s'obtenen d'este és bastant més de la mitat (supera el 65%) del total que s'obté per tots els impostos indirectes.

És curiós saber per què este impost s'anomena sobre el Valor Afegit . Per a entendre-ho, cal tindre en compte que cada producte que comprem porta darrere un llarg procés amb moltes fases, en cada una de les quals intervenen diferents empresaris i professionals. Imagineu una simple camiseta de cotó. Primer es va haver de cultivar la planta, recol·lectar el cotó, filar-lo després per a convertir-lo en una tela, després tallar la tela i donar-li forma de camiseta, tenyir-la o imprimir-li un estampat i finalment distribuir-la perquè arribe a la botiga de la nostra ciutat on la podrem comprar. En cada fase la peça va adquirint més valor, s'hi va afegint valor. Cada empresa que hi intervé, ha d'ingressar a Hisenda l'IVA corresponent a l'augment de valor que el seu treball ha incorporat a la futura camiseta, però eixe IVA que ha ingressat el "repercutix" després en l'empresa que intervé en la fase següent, i així successivament fins a arribar a nosaltres els compradors, que som els qui al final pagarem l'impost dins del preu de la nostra camiseta.

Ens queda per dir que la quantitat que paguem per l'IVA no és sempre la mateixa per a tots els servicis i les coses que comprem. Hi ha un IVA general que és d'un 21%. Hi ha un IVA reduït del 10%, que es paga per articles d'ús corrent, entre altres, pels aliments en general, les vivendes, els restaurants o museus. I, finalment, hi ha un IVA superreduït del 4% per als béns més necessaris, com ara el pa, la llet, les fruites, els ous, les verdures i les hortalisses, les medicines i també per als llibres i els periòdics. A més, hi ha béns i servicis que, per la seua importància, no paguen IVA, és a dir, n'estan exempts, com ocorre amb els servicis sanitaris i d'educació o els servicis dels dentistes.

Finalment, és interessant que sapieu que l'IVA és un impost que no sols es paga a Espanya, sinó també en tots els altres països de la Unió Europea, encara que hi ha algunes xicotetes diferències entre els uns i els altres, fonamentalment quant als percentatges que, tal com véiem abans, s'apliquen als diferents articles. Es diu, per això, que l'IVA és un impost "harmonitzat" a la Unió Europea. Açò significa que si aneu de viatge a algun dels països de la Unió també pagareu l'IVA en el preu dels objectes i articles que compreu, encara que la quantitat corresponent a l'impost pot ser un poc superior o inferior de la que pagaries a Espanya pel mateix article, si bé el nostre país està entre els que apliquen percentatges més baixos d'IVA.

6.3 Activitats per al primer cicle de Secundària

6.3.1 Activitats econòmiques i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Com s'anomena la quantitat de diners que aconseguix una empresa després de descomptar totes les despeses que té? Com s'anomena l'impost que afecta (o grava) les empreses? De què depén la seua quantia?
Com es classifiquen els impostos a Espanya atenent la manifestació de la capacitat econòmica que graven?
Quina diferència hi ha entre un impost i una taxa? I entre un impost directe i un altre indirecte?
És just o no que qui paga més reba més de l'Estat? Justifica la teua resposta.

6.3.2 Estats moderns i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Els estats moderns es caracteritzen per la divisió de poders: quins són els tres poders de l'Estat?
Dins del poder executiu, quin organisme és l'encarregat de recaptar la majoria dels impostos? De quin ministeri depén?
El poder legislatiu, on radica? Com s'anomenen les persones que pertanyen al poder legislatiu? Com s'anomena la llei anual que determina quant ingressarà l'Estat i quant gastarà?
En què es diferencia una democràcia d'un règim no democràtic?
Quins impostos directes hi ha a Espanya?
Quins impostos indirectes?

6.3.3 El IRPF

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Parlem del IRPF: en este impost anual hi ha quantitats que augmenten l'impost i altres que el disminuïxen. Quins tres conceptes augmenten la base imposable? Què es pot deduir de la renda?
Quin és el mínim personal i familiar?
Quina diferència hi ha entre reduccions i deduccions del IRPF?
Què significa base imposable? Què significa tipus de gravamen?
Què són les retencions?

6.3.4 Problemes de percentatges. Magnituds directament i inversament proporcionals

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

A un ciutadà li descompten pel IRPF mensualment un 19%. Si guanya 24.000 € a l'any, quant li han retingut per a pagar l'impost? Si resulta que li han tornat 1.200 € al liquidar l'impost, quin ha sigut el percentatge mitjà que ha pagat per l'impost?
Un ciutadà paga per l'IVA de tres productes un total de 291 €. El primer, un ordinador portàtil, li ha costat 1200 € i ha pagat per este un IVA del 21%. Pel segon, una enciclopèdia de 20 volums, ha pagat un IVA del 10% i el seu preu és de 700 €. Quant costava el tercer, una vitrina, si el tipus de l'últim producte és del 21%?
Apliquem una suposada proporcionalitat directa en el IRPF: si un contribuent amb una base imposable de 16.000 € paga 2.288 € de IRPF, quant pagaria la persona la base imposable de la qual fóra exactament el doble? I el que té una base tres vegades superior? Et pareix just? Què significa que el IRPF és progressiu?
Localitza els trams del tipus que s'usen en el IRPF (pots consultar el manual de la declaració de la renda o l'ajuda del programa PADRE o la web de l'Agència Tributària www.agenciatributaria.es ).

6.3.5 Equació de primer grau

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Expressa en una equació l'enunciat següent: la quota de l'mpost de la renda per a un contribuent és de 2.138,88 €. Esta quota és la suma de 1.914,72 € i d'una quantitat que cal multiplicar pel tipus del 18,68%. Planteja l'equació i calcula la quantitat que falta.

6.3.6 Els nous legisladors. Debats i propostes

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Es demana als alumnes que cada un faça una relació dels béns i servicis públics que els pareixen més importants. Després se'ls proposa que imaginen que poden inventar un impost per a millorar eixos béns i servicis: hauran de dir en quins béns i servicis, per orde d'importància, s'invertirien els diners que s'obtinguen, qui pagarà eixe impost, quant i quan es pagarà.
En gran grup, s'escriuen a la pissarra els impostos que hi ha i després es demana als alumnes que diguen quins mantindrien i quins suprimirien, raonant per què. En una votació final, s'esborraran els que la majoria haja rebutjat.

6.3.7 Supòsit del IRPF: què suma i què resta?

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors. Sentit de la justícia distributiva
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Què suma i què resta?:
- És una família amb tres fills, de 13 anys el major, de 10 anys la mitjana i d'1 any la menuda.
- Tant el pare com la mare treballen fora de casa i cobren sous mensuals, dels quals els han retingut una part tots els mesos per a l'impost.
- Viuen en una casa comprada que encara no han acabat de pagar.
- Tenen un compte d'estalvi que ha produït interessos.
- Fan aportacions a un pla de pensions.

6.3.8 El pagament ajornat

Àrea: Interdisciplinària. Educació per al consum
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Es pregunta als alumnes si els pareix bé que el IRPF es pague a terminis mitjançant les retencions que es realitzen sobre el sou cada mes o si pensen que seria preferible que es pagara tot d'una vegada. Cal justificar l'opinió. Es pot comparar amb les vendes de béns i servicis a terminis: la casa, el cotxe, un electrodomèstic, les vacances d'estiu.
Per què la gent s'estima més pagar certes coses a poc a poc i no d'una vegada? El mateix succeïx amb l'Impost sobre la Renda.
Cada alumne respondrà per escrit i després es posaran en comú les respostes de tots.

6.3.9 Recollida de dades

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Durant la campanya de renda, al maig i juny, s'encarrega als alumnes que busquen i retallen en els periòdics i revistes anuncis i notícies que es referisquen al IRPF. També hauran de fixar-se, quan veuen la televisió, en els anuncis de l'Agència Tributària sobre la campanya i, si escolten la ràdio, prestar atenció als comunicats de l'Agència. Després duran a classe els retalls de premsa i explicaran el que, si és el cas, hagen vist o sentit sobre el tema, per a comentar-ho entre tots.

6.3.10 Producció de textos: els drets del consumidor, impostos i factures...

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Primer cicle d'Educació Secundària

Un consumidor vol tornar un producte, perquè no li servix, i no té factura, però sí que té un tiquet de compra. Què fa si per a una devolució li exigixen la factura? Com pot defendre els seus drets? Escriu una redacció sobre este tema.
Escriu una carta de reclamació en què sol·licites la reparació d'un discman que té garantia. Quins documents has d'aportar? Fes menció expressa d'eixos documents en la teua reclamació.
Construïx en forma dialogada el cas següent:
- Un consumidor ha comprat un frigorífic; els tècnics li l'han instal·lat i l'han deixat funcionant. Al cap d'una setmana s'adona que no refreda prou. Telefona a la botiga i el remeten al servici tècnic; en el servici tècnic li exigixen la garantia del producte per a atendre'l sense cobrar. Resol esta situació.
Fes una exposició de quins avantatges i quins inconvenients té pagar l'IVA de tots els productes i servicis que adquirixes.

6.4 Activitats per al segon cicle de Secundària

6.4.1 Activitats econòmiques i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Enumera els impostos que hi ha a Espanya. Classifica'ls en impostos directes i indirectes.
Qui té capacitat per a exigir impostos?
Has sentit parlar de l'ecotaxa? Saps en què consistix? Tens algun criteri a favor o en contra d'este impost?
Han de tindre el mateix tipus d'impost els distints tipus d'energia, per exemple, el gasoil per a cotxes i el gasoil per a calefacció? Justifica les teues respostes.

6.4.2 Activitats econòmiques, medi ambient i impostos

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Organitzeu la classe en grups de 4 o 5. Cada grup haurà d'investigar una activitat econòmica i analitzarà si influïx negativament eixa activitat en el medi ambient i com. Cada grup establirà, després de l'anàlisi, unes conclusions i proposarà una sèrie de mesures fiscals que pretenguen pal·liar eixos efectes nocius: per exemple, crear un impost especial per a empreses contaminants o exempcions fiscals per a altres empreses netes, etc. Es presentarà la descripció de l'activitat, l'anàlisi i les conclusions en un mural.
Les activitats econòmiques que es poden analitzar, entre altres, són:
- Una fàbrica de pintures.
- Una pedrera.
- Un hivernacle per a produir flors durant tot l'any.
- Un vaixell congelador de pesca.
- El traçat d'una via de l'AVE.
- Un hiper obert 24 hores al mig de la ciutat.
- Una xarxa de distribució elèctrica.

6.4.3 Geografia humana i economia

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Plasma dos dibuixos que segons tu representen les diferències entre un espai urbà i un espai rural: assenyala quines activitats econòmiques (sector primari, secundari o terciari) es corresponen amb cada un dels ambients que has dibuixat.
Investiga i localitza quins impostos es paguen en les següents activitats econòmiques:
- L'explotació d'un camp d'oliveres.
- Una fàbrica de joguets.
- Un servici de missatgeria urgent.
- Una empresa de telefonia mòbil.

6.4.4 Impostos i cohesió territorial

Àrea: Geografía e Historia
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Investiga les deduccions en el IRPF que hi ha a les comunitats autònomes següents (o les que considere el professor):
- Catalunya
- Comunitat Foral de Navarra
- Comunitat de Madrid
- Andalusia
- Castella-la Manxa

6.4.5 Les dades del valor afegit

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Localitza, en relació amb els impostos, les dades següents:
- El preu en origen, el que rep l'agricultor, d'un producte agrari (taronges o qualsevol altra fruita, bajoquetes, llegums, el que vullgues).
- El preu d'eixe mateix producte en els mercats centrals de distribució.
- Finalment, pregunta pel preu d'eixe producte en el punt de venda al consumidor.
- Analitza quina part de l'increment del valor del producte es deu als increments promoguts pels treballs de distribució i quina part es deu a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).
Fes un comentari sobre eixe procés.

6.4.6 L'IVA en els productes: càlcul

Àrea: Geografia i Història Matemàtiques
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Exercici pràctic sobre el que una família amb dos fills ha fet un dissabte:
- Els pares han fet la compra setmanal al matí i han adquirit:
  - Fruites i verdures
  - Llet i pa
  - Carn i peix
  - Llandes variades
- Després han acudit a la consulta del dentista, que li ha posat un empastament en una dent al xiquet major.
- Després han tingut temps de comprar-li uns pantalons a la xiqueta menuda.
- Al migdia han dinat junts en un restaurant.
- En acabant de dinar han anat tots al cine.
- Abans que tancaren, han comprat a la farmàcia:
  - Unes aspirines
  - Un gel per al bany
Per totes estes compres i activitats la família ha pagat l'IVA dins del preu de cada una o bé no l'ha pagat per ser una operació exempta.
Cal assenyalar quin tipus d'IVA correspon a cada article o servici, o en quin supòsit no calia pagar IVA. Si s'indiquen els preus que la família ha pagat per cada cosa, es pot demanar als alumnes que, aplicant els percentatges, troben la quantitat del preu que correspon a l'IVA.

6.4.7 L'IVA de cada producte: identificació

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

A classe o en grup xicotet, seguint la tècnica de la pluja d'idees, tracteu d'arreplegar tots els productes i servicis que es poden aconseguir, per exemple, en una drogueria, en una pastisseria, en una botiga de mòbils, en un gimnàs, en una llibreria (o en qualsevol altre establiment que el professor decidisca). A continuació s'ha d'establir quin tipus d'IVA paga cada producte.

6.4.8 L'IVA en las facturas

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Es demana als alumnes que durant una sèrie de dies guarden tots els comprovants del que compren, que facen el mateix si acompanyen els seus pares a comprar i també que demanen en casa i arrepleguen tiquets i factures de compres de béns i servicis. Després hauran de classificar-ho segons que l'IVA aparega desglossat o bé estiga comprés en el preu i també, en els casos en què figure, d'acord amb el tipus d'IVA aplicat.

6.4.9 Organitzacions transnacionals: els impostos a la UE

Àrea: Geografia i Història
Tipus: Individual. Grup xicotet
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Investiga en www.europa.eu.int com es finança la Unió Europea. D'on ixen els fons per a atendre les necessitats de funcionament de les institucions de la Unió Europea?

6.4.10 Progressivitat del IRPF

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

S'entrega als alumnes una còpia de l'escala de gravamen del IRPF i les dades sobre ingressos de dos contribuents "anònims" amb idèntiques circumstàncies personals i familiars, un dels quals ha obtingut el doble d'ingressos que l'altre, a fi que apliquen a ambdós la dita escala i puguen així comprovar que el contribuent que va guanyar el doble no paga el doble d'impostos que l'altre, sinó més del doble.

6.4.11 Problemes diversos: ús del full de càlcul per a la vida real i altres supòsits

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Utilitzant el full de càlcul, a partir de les còpies de les nòmines anuals d'un contribuent (omeses les dades personals), calcula els ingressos bruts, les cotitzacions a la Seguretat Social i les retencions a compte del IRPF. Construïx un gràfic de barres amb els seus valors absoluts i un altre de sectors amb els percentatges d'eixes dades.
Establix magnituds directament proporcionals i inversament proporcionals en el pagament del IRPF.
Calcula els imports de l'IVA en les quantitats següents (totes tenen l'IVA inclòs):
- 760 € (IVA del 21%)
- 425 € (IVA del 10%)
- 32 € (IVA de 4%)

6.4.12 Estadística i probabilitat

Àrea: Matemàtiques
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

En una botiga hi ha productes que tenen un IVA del 21%, altres del 10% i altres del 4%. Les dades són les següents (s'arredonixen els cèntims d'euro):
- Llibres de text al 4%. S'han venut un total de 24 unitats i per l'IVA s'han cobrat 16,62 €.
- Jocs per a consoles al 21%. L'IVA ingressat per este concepte és de 240 €. El nombre de jocs venuts ha sigut 30.
- Fes una taula en què apareguen les dades següents:
  - El nombre d'unitats venudes de cada un dels productes.
  - El valor mitjà de cada un dels productes amb IVA i sense.
  - El valor de l'IVA global.
  - El tipus mitjà d'IVA que s'ha cobrat.
  - Calcula la probabilitat que el pròxim producte que es venga en la botiga siga un llibre de text.

6.4.13 Treballant amb la premsa

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Localitza notícies de caràcter econòmic o social sobre distints impostos: campanya del IRPF, frau en l'IVA, xarxes de blanqueig de diners, paradisos fiscals.
El professor selecciona dos o tres cossos de notícies i sobre estes, l'alumne ha d'escriure un titular i l'entradeta.

6.4.14 Dramatització d'una reparació

Àrea: Llengua. Interdisciplinària
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Es preparen tres escenes i dos personatges en cada una.
- En la primera escena el personatge 1 fa una reparació en una casa i, en acabar, demana al personatge 2, propietari de la casa, que el pague i li oferix rebaixar-li el preu si no cobra IVA i no fa factura. El personatge 2 accepta per estalviar-se els diners.
- En la segona escena el personatge 1 fa la mateixa oferta, però el personatge 2 la rebutja i exigix la factura amb l'IVA. En la tercera escena, és el personatge 2 qui demana al personatge 1 que li cobre menys i no faça factura, però el personatge 1 ho rebutja.
- Després hi haurà un debat en el qual es preguntarà als alumnes quins comportaments consideren correctes i quins incorrectes. Si no es paga IVA es perjudica o s'enganya algú? Si no es demana factura què pot ocórrer?

6.4.15 Comentar i redactar

Àrea: Llengua
Tipus: Individual
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Fer un comentari de text sobre el frau en l'IVA.
Fer un altre comentari de text sobre els autònoms que no paguen els seus impostos.
Redacció sobre l'economia submergida. Quines mesures se t'acuden perquè l'economia submergida, que no paga impostos, ho faça?

6.4.16 Els descomptes del IRPF: justificació dels descomptes

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors. Sentit de la justícia distributiva
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Segundo ciclo de a Educació Primària

Justificació dels "descomptes" que hi ha en l'impost: persones que no tenen fills i, per tant, paguen més impostos que les que sí que en tenen.
Hi ha motius perquè estes persones estiguen disconformes? Amb quins arguments avalen que és just que la gent amb fills pague menys?
Així mateix, es demanarà als alumnes que proposen en el seu escrit altres descomptes que els pareixeria just establir.
Suggeriments de despeses per a opinar:
- Deduccions per atendre pares ancians o jubilats.
- Deduccions per atendre persones discapacitades.
- Deduccions per aportar quantitats a organitzacions d'ajuda desinteressada.

6.4.17 El programa PADRE

Àrea: Interdisciplinària. Educació en valors. Sentit de la justícia distributiva
Tipus: Grupal. Individual
Nivell: Segundo ciclo de a Educació Primària

A fi de mostrar als alumnes com es plasma en la realitat el que se'ls ha explicat sobre el IRPF, es pot dur a classe algun justificant de nòmina individual sense dades personals per a veure el sou brut i la retenció corresponent.
També es pot portar algun certificat bancari dels interessos percebuts.
Igualment, poden portar també les suposades dades completes de què que disposa l'Agència Tributària d'un contribuent.
Es poden presentar també els impresos de la declaració de la renda i es marquen les caselles importants.
Si es disposa d'ordinadors al col·legi, podria veure's el programa PADRE. Amb les dades del supòsit, es pot fer la declaració d'eixe contribuent.

6.4.18 Fórum: Los intocables

Àrea: Interdisciplinària
Tipus: Grupal
Nivell: Segundo Ciclo de a Educació Primària

Los intocables d'Eliot Ness (1987) –no recomanada per a menors de 13 anys– és una pel·lícula dirigida per Brian de Parma, els principals intèrprets de la qual són Kevin Costner, Sean Connery, Charles Martin Smith i Robert de Niro. Després de veure-la, es pot parlar sobre productes de distribució reglamentada com l'alcohol, el tabac, els medicaments i els impostos especials que els afecta. A més, introduïx el tràfic il·legal de substàncies, en el cas de la pel·lícula l'alcohol; es pot traslladar el problema a altres productes com els estupefaents i el tràfic il·legal de tabac.
- Es pot orientar sobre els temes següents:
  - L'alcohol és una droga l'ús del qual en les societats occidentals està reglamentat per llei. És un producte danyós que provoca en alguns casos una addicció que s'anomena alcoholisme. La intoxicació aguda és la borratxera. Comentar en què afecta els jóvens el consum prematur i abusiu de begudes alcohòliques (educació per a la salut).
  - Què és la llei seca? Per què creus tu que els legisladors volen prohibir o reduir el consum de begudes alcohòliques? Quines altres substàncies tenen una reglamentació restrictiva? Quines institucions s'encarreguen a Espanya de vetlar per l'ús legal d'estos productes de consum?
  - El grup d'Eliot Ness és un grup especial dedicat a combatre la importació il·legal d'eixos productes. Buscar paral·lelisme en l'actualitat de situacions semblants a Espanya, Europa o Amèrica. Amb quins productes no es pot comerciar en l'actualitat?
- També es pot orientar el fòrum cap a dos aspectes: un d'individual (eixos productes són nocius - connectem amb l'educació per a la salut), un altre de social (danya la societat, produïx efectes socials molt danyosos, es necessiten molts recursos per a tractar els seus efectes, tant sanitaris com sociolaborals).

Quin Impostos Es Paguen Quan Es Rep Una Herã¨ncia

Source: https://www.agenciatributaria.es/AEAT.educacion/Profesores_VT3_va_ES.html

Quin Impostos Es Paguen Quan Es Rep Una Herã¨ncia

Portal d'Educació Civicotributària. Agencia Tributaria. - Professors versió flash

Quins impostos hi ha?

0 Response to "Quin Impostos Es Paguen Quan Es Rep Una Herã¨ncia"

Post a Comment

Iklan Atas Artikel

Iklan Tengah Artikel 1

Iklan Tengah Artikel 2

Iklan Bawah Artikel